Patim, patam
de gener 15, 2005
 
Cassini-Huygens, un dels esdeveniments de la setmana.
HuygensAquesta és allò que avui en diriem, la foto carnet, que il.lustra una biografia de Christian Huygens a internet.
Aquest científic holandès del segle disset, ha passat a la historia entre d'altres moltes coses, per donar la primera descripció precisa dels anells de Saturn i descobrir Tità, el satel.lit més gran del planeta dels anells; després de trobar un nou sistema per pulir les lents, que li va permetre obtenir una imatge més nitida d'allò que enfocava.
No és estrany doncs, que la sonda que va construir l'Agència Espacial Europea amb la missió d'arribar a Tità i enviar-nos algunes informacions útils del satel.lit, hagi rebut el seu nom.
Sembla que l'atmosfera de Tità, és molt similarNau a la que tenia la Terra fa gairebé 4.000 milions d'anys, just abans que la vida comencés, i això la fa especialment interessant per voler descobrir-ne més coses.
La sonda va arribar el passat dia 14 d'aquesta setmana al seu objectiu, després d'un viatge de set anys per la galaxia que ens acull, acoblada a la nau "Cassini" construida per la NASA i betejada amb el nom d'unaltre il.lustre observador del Sistema Solar.
Ja s'han rebut a la terra les primeres fotografies i sons de Tità, que es poden veure i escoltar a les webs en anglès de la missió, que la ESA i la NASA tenen a internet, o també a la web d'Astroseti.

de desembre 11, 2004
 
Ser inútil és el millor que es pot ser?
Aquesta nit, mentre sopavem a la feina, hem aprofitat l'estona per donar un cop d'ull als diaris del dia d'ahir.fulles
A la contra de "La Vanguardia" ens ha cridat l'atenció, un d'aquells titulars que a primera vista semblen una tonteria:"Ser inútil és el millor que es pot ser".
Es tracte d'una entrevista a la Corinne Maier.Escriptora d'un llibre titulat "Bonjour Paresse", traduit al català amb el nom de: "Bon dia, mandra", que s'ha convertit en un exit editorial.
M'ha costat una mica d'aconseguir aquest pdf, però crec que si teniu ganes de llegir l'entrevista, i no teniu el diari de divendres a mà, us anirà prou bé.
No descobreix res de l'altre món, però tot i aixi, resulta força divertit identificar les situacions que descriu, amb les que bén segur tots hem viscut.

de novembre 29, 2004
 
Ocell d'hivern
Com recordava aquest poema de Tomàs Garcés que en Bernat ha après aquest any.Quan arriba la tardor hem de despedir-nos de les orenetes que se'n van cap al sud a buscar llocs on no faci tan fred.Pit Roig
Però al mateix temps arriben del nord als nostres boscos, un petits ocells més acostumats al fred, que cerquen la bonança dels hiverns a la nostra latitut.Són molt territorials i tan descarats que no resulta difícil poder-los observar de prop amb la seva silueta panxuda fent saltirons despreocupadament.
Segur que heu endevinat que estic parlant del Pit Roig
En anglès s'anomenen Robin com el famós arquer de Sherwood, o l'ajudant d'en Batman.
I he trobat fins i tot un arxiu amb el seu cant en aquesta pàgina en italià.


de novembre 01, 2004
 
Petita crònica d'una passejada pel Montseny
Aquest any, el 31 d'octubre ha tingut el privilegi d'esser escollit el dia amb més hores de l'any per ser l'últim diumenge d'octubrefulles i perquè alguns humans han decidit que els horaris de la gent s'han d'adaptar als del sol segons convingui. Així li han concedit una hora més, que ha fet que fós l'únic dia d'aquest any amb 25 hores.
A banda d'aquesta anècdota, també ha estat el dia que hem escollit un grapadet de vells amics per cremar l'excés de calories de la castanyada, fent una passajadeta pel Montseny, que ha començat amb l'ascenció de Collformic fins al turó d'en Bessa on antigament i devia haver un repetidor.
La pujada ha estat guiada per en Pau, en Miquel i la Mar, i ha continuat amb un vertiginós descens descontrolat, entre matolls i tifes de vaca, fins a la font de Mossen Cinto, que sembla que ja fa bastant temps que no raja, i que no resulta gaire difícil de trobar, degut a la presència d'un magnífic menhir com aquells que repartia l'Obelix.
La meteorologia ha estat variada com és propi de la tardor, però ens ha deixat gaudir dels màgics colors que produeix aquesta estació a la muntanya, ben visibles a la fageda de sota el Matagalls.
Per acabar, hem fet un mosset a la font dels Garriguengs, a la qual li queda un bonic broc d'acer inoxidable en forma de piolet, dels dos que hi havia hagut.Bén segur que algún brètol d'aquests que corren pel món i no respecten res, es va carregar l'altre.
A sobre la font, una creu assenyala els camins de font Pomereta, la Castanya, Sant Segimón i el mateix Matagalls.
Durant l'excursió l'Iker ens ha obsequiat amb aquesta cançó que podria ser ben bé una endevinalla:
Els arbres es muden
de roig i de groc ,
les fulles tremolen
sota un sol de foc.
El vent les fa caure,
les duu fins al port.
Quan surtis de casa,
trepitja-les fort!
les mosques s´amaguen,
l´hivern és a prop.
Les flors espantades
es tanquen de cop.

d’octubre 28, 2004
 
Adéu orenetes
El dimarts a la tarda mentres tornavem de la piscina de Caldesorenetes amb la Laia, en Bernat va aprofitar per impresionar-nos amb un poema que li ha ensenyat la Eva, la seva mestra a P4.
La Laia va replicar amb unaltre poema de tardor que coneixia bé, però en Bernat li va fer notar, que el seu era mes llarg.
Adéu, orenetes.
Torneu l’any que ve.
La branca florida
traurà el cirerer.
Rovell de les teules;
silenci del niu.
Sou fora vosaltres,
és fora l’estiu.
Tomàs Garcés

d’octubre 18, 2004
 
L'estranya joguina (Tom Paxton / Trad:J.Soler Amigó)

Un[F] vespre, quan jo [C]era petit, [F]ho recordo[C]bé,
el pare[Bb], en tornar [F]del treball, em va[G] dur un paquet [C]molt gran.
Corprès[F]el vaig [C]desembolicar; [F]amics què deurà ser?[Bb]
Si els nusos feien [F]el tossut, jo ho[G]era molt més [C]que ells.

(Tornada:)
Fa[F] zip i es mou, i [C]top si en té prou, [F]brum, quin enrenou![C]
Què[Bb] deu ser, amics, que em ve [F]tan de nou? Salta i [C]balla com [F]un ou!

En veure'l jo vaig obrir els ulls, vaig quedar sorprès.
Tenia dos piuets vermells, talment dos barrufets.
primer vaig tocar el primer i l'altre després.
corría amunt i avall pel pis, jo me l'escoltava com...(tornada)

I gira-li que tomba-li, del dret i l'inrevés.
Ara se'n va sota el sofà, el busco i ja no hi és.
El pare riu, que riu que riu. Jo vinga a plorar.
Però el sol va tomar a brillar quan vaig poder escoltar...(tornada)

Els anys, amics, passen volant, i cal sembrar a temps!
Ara ja sóc un home gran, tinc un petit hereu.
Té una joguina que jo sé.N'està embadalit,
perquè té dos piuets vermells, talment dos barrufets...(tornada)


d’octubre 16, 2004
 
Parabòliques
antenaMai m'havia cridat massa l'atenció el tema dels satel.lits de televisió fins que un company de feina em va explicar algunes qüestions que van despertar la meva curiositat.
Aprofitant que el meu germà em va donar una antena parabòlica que no feia servir, vaig decidir-me a instalar-la.
M'ha costat una mica tot això de l'elevació, l'atzimut, la polarització, la longitut, la latitut. Però amb l'ajuda d'internet he aconseguit trobar un puntet màgic al cel que fa que el decodificador digital tingui un senyal per decodificar; i ara es veu millor "la teva" pel satelit, que pel repetidor del Tibidabo.
Tot i que encara queden un munt de coses per provar, no estic massa segur si això ho farem servir gaire, perquè en general la televisió m'avorreix bastant. Però ara per ara disposem de més opcions per fer "zapping" i per practicar l'arab ;-)
...I la instalació ha resultat entretinguda i divertida.


Powered by Blogger

Weblog Commenting and Trackback by HaloScan.com

[+]