Frederic era un mosquit...
"Frederic és un mosquit que a l'hivern porta abric, i a l'estiu quan fa calor només porta un banyador".
Aixi comença una cançó d'en Jordi Tonietti que a la Laia a en Bernat i a mi ens agrada molt.
Fa pocs dies he llegit un parell de posts sobre mosquits, i no volia deixar passar el moment sense afegir alguna coseta al tema.
Aquesta nit ha plogut força, el soroll m'ha despertat.
He encès el llum i he aprofitat per esclafar un mosquit que ha tingut l'originalitat d'aturar-se a la paret just a sobre el meu cap.
Molts anys d'observació de les costums dels mosquits m'han portat a descobrir una debilitat que ben aprofitada permet eliminar-los sense haver d'aixecar-se del llit.
N'hi ha molts que cauen al parany.
Es tracte d'encendre el llum just quan sentim el seu vol rasant per sobre del nostre cap.
Sembla que amb la llum aprofiten per descansar del seu vol a la paret, i o fan just a sobre nostre, on detecten l'aire que expirem al respirar; que és la pista que els porta fins allò que busquen: la sang.
He pensat...que dolent que soc.Té el mateix dret a viure que jo.Qui soc jo per anar matant a les criatures que em volen xupar els fluids.
Però ja era massa tard per ell, ara ja és historia.La qüestiò ètica queda pendent per unaltre moment.
...Com anava dient, aquesta nit ha plogut força i ha deixat tota la terra mullada.
Quina olor més bona que fa la terra mullada...
2 comentaris blogger
- posted by patufet @ 11:35 AM