juliol 23, 2004
Si, m'agrada el vi!... I què?
No es estrany que els ceps i el vi tinguessin els seus propis déus, Osiris a Egipte, Dionisos a Grècia, Baco a Roma.
Tampoc que dels seus rituals s'originessin alegres festes de les que deriva el teatre actual.
Aquestes paraules de Josep Pla poden ilustrar la importancia que el vi ha tingut i té per la gent de la Mediterrània.
"La vida, la salut, el seny són inseparables d’una bona, continuada, ampolla de vi. L’humor, la fantasia, la tolerància s´esterilitzen si no reviscolen amb aquests amables sucs de raïm. El que el vi ha fet per crear coses de qualitat, per produir espurnes d’intel·ligència, per afinar el sentits i el gust, per evitar el ridícul, per suscitar l’amor, per enriquir la comprensió, per avivar la vida de l´espirit, per fomentar la bondat, per enriquir la sensibilitat, és inenarrable per la seva mateixa desorbitada extensió. El vi constitueix un element inseparable de la vida".
Ademés sembla demostrat que un consum moderat, té repercussions beneficioses per la salut perque conté certs components que actuen sobre els lípids plasmàtics com el colesterol, i milloren la protecció del sistema cardiovascular.
La idea per aquest post, me l'han donat un parell d'hipòcrites impresentables que es creuen molt importants i fan veure que treballen just a la mateixa empresa que jo.Ells diuen que és pecat veure un got de vi a l'hora de menjar.
Però ho pensen?
Si no us agrada....pitjor per vosaltres!
I per acabar res millor que pendre la guitarra i cantar una cançó.

