Patim, patam
octubre 18, 2004
 
L'estranya joguina (Tom Paxton / Trad:J.Soler Amigó)

Un[F] vespre, quan jo [C]era petit, [F]ho recordo[C]bé,
el pare[Bb], en tornar [F]del treball, em va[G] dur un paquet [C]molt gran.
Corprès[F]el vaig [C]desembolicar; [F]amics què deurà ser?[Bb]
Si els nusos feien [F]el tossut, jo ho[G]era molt més [C]que ells.

(Tornada:)
Fa[F] zip i es mou, i [C]top si en té prou, [F]brum, quin enrenou![C]
Què[Bb] deu ser, amics, que em ve [F]tan de nou? Salta i [C]balla com [F]un ou!

En veure'l jo vaig obrir els ulls, vaig quedar sorprès.
Tenia dos piuets vermells, talment dos barrufets.
primer vaig tocar el primer i l'altre després.
corría amunt i avall pel pis, jo me l'escoltava com...(tornada)

I gira-li que tomba-li, del dret i l'inrevés.
Ara se'n va sota el sofà, el busco i ja no hi és.
El pare riu, que riu que riu. Jo vinga a plorar.
Però el sol va tomar a brillar quan vaig poder escoltar...(tornada)

Els anys, amics, passen volant, i cal sembrar a temps!
Ara ja sóc un home gran, tinc un petit hereu.
Té una joguina que jo sé.N'està embadalit,
perquè té dos piuets vermells, talment dos barrufets...(tornada)

- posted by patufet @ 1:52 AM


<< Home

Powered by Blogger

Weblog Commenting and Trackback by HaloScan.com

[+]