Patim, patam
juny 29, 2004
Estimada Lluna...et trobava a faltar.
Fa bastants anys que em van explicar que la lluna era molt trapella, i que li agradava dir mentides.
Jo mai tenia clar si crexia o decrexia.
Em van explicar que la lluna sempre deia mentides, que quan tenia forma de C no volia dir que Crexia, ans al contrari Decrexia, i quan tenia forma de D voliar dir que Creixia.
Des d'aleshores sempre he tingut clar amb un cop d'ull quan es troba en fase creixent i quan decreix.
Per moltes mentides que digui, s'ha de reconeixer que és la millor companya de la terra, i per tant segur, que si la terra no la tingués aprop la trobaria molt a faltar.
No puc permetre doncs que aquesta imatge tan bonica de la terra del post anterior, es trobi sola gaires dies.
Estimada terra et demano disculpes per no haver-me recordat abans de la teva companya d'aventures desde fa molts anys, i per solucionar aquest oblit del tot involuntari te la deixo aquí perque et faci companyia, i us pugueu dir les vostres coses.
...Que passeu una Bona nit!
2 comentaris blogger
juny 27, 2004
Planeta blau...
El mar, és un dels trets més carecterístics del nostre planeta (que bén mirat potser s'hauria de dir Mar enlloc de Terra).
També és una de les meves dèries.
Després de l'amor, la mar (en qualsevol gènere) és segurament un dels temes preferits per molts poetes i artistes.
Em venen al cap algúns poemes d'amor on el mar és un dels convidats importants.
Veles e vents d'Ausiàs March, o Mare, si fos mariner de Martí Pol, també Entre les barques, aquells versos de J.M. de Segarra que un dia es van convertir en una havanera, i moltes cançons de Lluis Llach.
Segur que per poc que hi pensem ens venen al cap un munt de coses.
No m'agradaria repetir-me abans de començar, però si l'aventura va tirant endavant, el tema es repetirà sovint.(Qui avisa....no és traidor!)
4 comentaris blogger
juny 26, 2004
Dos mons, un sol
Aquesta és la inscripció que es posa als rellotges de sol que s'han afegit a "The Earthdial Project".
Un interessant projecte educatiu que pretén col.laborar amb als estudiants per compendre el moviment relatiu del sol i els planetes.
La imatge que ilustra aquest escrit, mostra la webcam del rellotge de sol que hi ha a l'estany de davant de l'Observatori Astronòmic de la Universitat de València.
Si visiteu la seva web podreu observar els rellotges de sol marcians que incorporen els vehicles de les naus Spirit i Opportunity i ampliar informació sobre aquest projecte educatiu. Aquí podeu obrir un document on s'expliquen questions referents a la construcció de rellotges de sol.
juny 25, 2004
Arriba l'estiu....arriba la calor
Diuen els homes del temps que s'aproxima a les nostres terres la primera onada de calor d'aquest estiu i que les temperatures pujaràn considerablement.
Per sort tinc uns dies de vacances i si la calor apreta no em costarà gaire fer una remulladeta.
...A veure si descanso uns dies d'això que en diuen "aire acondicionat" i que no sé perquè mai esta acondicionat a gust de tothom.
El millor "aire acondicionat" que hi ha, és una bona marinada a sota d'una ombra. Tot i que si l'exemple s'escampa, les empreses d'electricitat podrien veure notablement reduida la seva facturació, i potser la magistral solució d'algun executiu aniria pel camí de despatxar uns quants operaris per equilibrar la contabilitat...fet i fet millor no avançar aconteixements; encara que només sigui per allò de la malastrugança.
Aquí podeu veure la foto de com ho fan algúns per combatre les onades de calor.
juny 24, 2004
Comença l'aventura...
No sé com anirà, pero avui pot ser un dia tan bo com qualsevol altre per començar.
L'aventura pot estar al tombar la cantonada, només cal estar obert a apendre, i a descobrir nous horitzons, noves olors, nous gustos, nous sons, noves sensacions.
El nostre contacte amb la realitat es redueix a les pistes que ens donen els nostres sentits. Per tant cal tenir-los ben entrenats per poder aprofitar tot allò que ens poden oferir.
La trista realitat, és que la vida que portem la majoria de mortals, s'oblida sovint d'entrenar els sentits.
A mida que creixem, donem prioritat a moltes coses que acaben per atrofiar-los i el resultat enlloc d'apropar-nos, ens allunya del món i dels seus problemes.
Aixi doncs, cada vegada més, cal fer un esforç per tocar de peus a terra i mantenir, ni que sigui, un petit vincle amb el nostre entorn.
Algunes aventures

