Ocell d'hivern
Com recordava aquest poema de Tomàs Garcés que en Bernat ha après aquest any.Quan arriba la tardor hem de despedir-nos de les orenetes que se'n van cap al sud a buscar llocs on no faci tan fred.
Però al mateix temps arriben del nord als nostres boscos, un petits ocells més acostumats al fred, que cerquen la bonança dels hiverns a la nostra latitut.Són molt territorials i tan descarats que no resulta difícil poder-los observar de prop amb la seva silueta panxuda fent saltirons despreocupadament.
Segur que heu endevinat que estic parlant del Pit Roig
En anglès s'anomenen Robin com el famós arquer de Sherwood, o l'ajudant d'en Batman.
I he trobat fins i tot un arxiu amb el seu cant en aquesta pàgina en italià.


- posted by patufet @ 7:55 PM
|

 
Petita crònica d'una passejada pel Montseny
Aquest any, el 31 d'octubre ha tingut el privilegi d'esser escollit el dia amb més hores de l'any per ser l'últim diumenge d'octubre i perquè alguns humans han decidit que els horaris de la gent s'han d'adaptar als del sol segons convingui. Així li han concedit una hora més, que ha fet que fós l'únic dia d'aquest any amb 25 hores.
A banda d'aquesta anècdota, també ha estat el dia que hem escollit un grapadet de vells amics per cremar l'excés de calories de la castanyada, fent una passajadeta pel Montseny, que ha començat amb l'ascenció de Collformic fins al turó d'en Bessa on antigament i devia haver un repetidor.
La pujada ha estat guiada per en Pau, en Miquel i la Mar, i ha continuat amb un vertiginós descens descontrolat, entre matolls i tifes de vaca, fins a la font de Mossen Cinto, que sembla que ja fa bastant temps que no raja, i que no resulta gaire difícil de trobar, degut a la presència d'un magnífic menhir com aquells que repartia l'Obelix.
La meteorologia ha estat variada com és propi de la tardor, però ens ha deixat gaudir dels màgics colors que produeix aquesta estació a la muntanya, ben visibles a la fageda de sota el Matagalls.
Per acabar, hem fet un mosset a la font dels Garriguengs, a la qual li queda un bonic broc d'acer inoxidable en forma de piolet, dels dos que hi havia hagut.Bén segur que algún brètol d'aquests que corren pel món i no respecten res, es va carregar l'altre.
A sobre la font, una creu assenyala els camins de font Pomereta, la Castanya, Sant Segimón i el mateix Matagalls.
Durant l'excursió l'Iker ens ha obsequiat amb aquesta cançó que podria ser ben bé una endevinalla:

Els arbres es muden
de roig i de groc ,
les fulles tremolen
sota un sol de foc.
El vent les fa caure,
les duu fins al port.
Quan surtis de casa,
trepitja-les fort!
les mosques s´amaguen,
l´hivern és a prop.
Les flors espantades
es tanquen de cop.

- posted by patufet @ 5:42 PM
|