Patim, patam

Cassini-Huygens, un dels esdeveniments de la setmana.

2005-01-15T18:18:00.000+01:00

Aquesta és allò que avui en diriem, la foto carnet, que il.lustra una biografia de Christian Huygens a internet.
Aquest científic holandès del segle disset, ha passat a la historia entre d'altres moltes coses, per donar la primera descripció precisa dels anells de Saturn i descobrir Tità, el satel.lit més gran del planeta dels anells; després de trobar un nou sistema per pulir les lents, que li va permetre obtenir una imatge més nitida d'allò que enfocava.
No és estrany doncs, que la sonda que va construir l'Agència Espacial Europea amb la missió d'arribar a Tità i enviar-nos algunes informacions útils del satel.lit, hagi rebut el seu nom.
Sembla que l'atmosfera de Tità, és molt similar a la que tenia la Terra fa gairebé 4.000 milions d'anys, just abans que la vida comencés, i això la fa especialment interessant per voler descobrir-ne més coses.
La sonda va arribar el passat dia 14 d'aquesta setmana al seu objectiu, després d'un viatge de set anys per la galaxia que ens acull, acoblada a la nau "Cassini" construida per la NASA i betejada amb el nom d'unaltre il.lustre observador del Sistema Solar.
Ja s'han rebut a la terra les primeres fotografies i sons de Tità, que es poden veure i escoltar a les webs en anglès de la missió, que la ESA i la NASA tenen a internet, o també a la web d'Astroseti.

Ser inútil és el millor que es pot ser?

2004-12-11T11:44:00.000+01:00

Aquesta nit, mentre sopavem a la feina, hem aprofitat l'estona per donar un cop d'ull als diaris del dia d'ahir.
A la contra de "La Vanguardia" ens ha cridat l'atenció, un d'aquells titulars que a primera vista semblen una tonteria:"Ser inútil és el millor que es pot ser".
Es tracte d'una entrevista a la Corinne Maier.Escriptora d'un llibre titulat "Bonjour Paresse", traduit al català amb el nom de: "Bon dia, mandra", que s'ha convertit en un exit editorial.
M'ha costat una mica d'aconseguir aquest pdf, però crec que si teniu ganes de llegir l'entrevista, i no teniu el diari de divendres a mà, us anirà prou bé.
No descobreix res de l'altre món, però tot i aixi, resulta força divertit identificar les situacions que descriu, amb les que bén segur tots hem viscut.

Ocell d'hivern

2004-11-29T19:55:00.000+01:00

Com recordava aquest poema de Tomàs Garcés que en Bernat ha après aquest any.Quan arriba la tardor hem de despedir-nos de les orenetes que se'n van cap al sud a buscar llocs on no faci tan fred.
Però al mateix temps arriben del nord als nostres boscos, un petits ocells més acostumats al fred, que cerquen la bonança dels hiverns a la nostra latitut.Són molt territorials i tan descarats que no resulta difícil poder-los observar de prop amb la seva silueta panxuda fent saltirons despreocupadament.
Segur que heu endevinat que estic parlant del Pit Roig
En anglès s'anomenen Robin com el famós arquer de Sherwood, o l'ajudant d'en Batman.
I he trobat fins i tot un arxiu amb el seu cant en aquesta pàgina en italià.

Petita crònica d'una passejada pel Montseny

2004-11-01T17:42:00.000+01:00

Aquest any, el 31 d'octubre ha tingut el privilegi d'esser escollit el dia amb més hores de l'any per ser l'últim diumenge d'octubre i perquè alguns humans han decidit que els horaris de la gent s'han d'adaptar als del sol segons convingui. Així li han concedit una hora més, que ha fet que fós l'únic dia d'aquest any amb 25 hores.
A banda d'aquesta anècdota, també ha estat el dia que hem escollit un grapadet de vells amics per cremar l'excés de calories de la castanyada, fent una passajadeta pel Montseny, que ha començat amb l'ascenció de Collformic fins al turó d'en Bessa on antigament i devia haver un repetidor.
La pujada ha estat guiada per en Pau, en Miquel i la Mar, i ha continuat amb un vertiginós descens descontrolat, entre matolls i tifes de vaca, fins a la font de Mossen Cinto, que sembla que ja fa bastant temps que no raja, i que no resulta gaire difícil de trobar, degut a la presència d'un magnífic menhir com aquells que repartia l'Obelix.
La meteorologia ha estat variada com és propi de la tardor, però ens ha deixat gaudir dels màgics colors que produeix aquesta estació a la muntanya, ben visibles a la fageda de sota el Matagalls.
Per acabar, hem fet un mosset a la font dels Garriguengs, a la qual li queda un bonic broc d'acer inoxidable en forma de piolet, dels dos que hi havia hagut.Bén segur que algún brètol d'aquests que corren pel món i no respecten res, es va carregar l'altre.
A sobre la font, una creu assenyala els camins de font Pomereta, la Castanya, Sant Segimón i el mateix Matagalls.
Durant l'excursió l'Iker ens ha obsequiat amb aquesta cançó que podria ser ben bé una endevinalla:

Els arbres es muden
de roig i de groc ,
les fulles tremolen
sota un sol de foc.
El vent les fa caure,
les duu fins al port.
Quan surtis de casa,
trepitja-les fort!
les mosques s´amaguen,
l´hivern és a prop.
Les flors espantades
es tanquen de cop.

Adéu orenetes

2004-10-28T02:19:00.000+02:00

El dimarts a la tarda mentres tornavem de la piscina de Caldes amb la Laia, en Bernat va aprofitar per impresionar-nos amb un poema que li ha ensenyat la Eva, la seva mestra a P4.
La Laia va replicar amb unaltre poema de tardor que coneixia bé, però en Bernat li va fer notar, que el seu era mes llarg.

Adéu, orenetes.
Torneu l’any que ve.
La branca florida
traurà el cirerer.
Rovell de les teules;
silenci del niu.
Sou fora vosaltres,
és fora l’estiu.

Tomàs Garcés

L'estranya joguina (Tom Paxton / Trad:J.Soler Amigó)

2004-10-18T01:52:00.000+02:00

Un[F] vespre, quan jo [C]era petit, [F]ho recordo[C]bé,
el pare[Bb], en tornar [F]del treball, em va[G] dur un paquet [C]molt gran.
Corprès[F]el vaig [C]desembolicar; [F]amics què deurà ser?[Bb]
Si els nusos feien [F]el tossut, jo ho[G]era molt més [C]que ells.

(Tornada:)
Fa[F] zip i es mou, i [C]top si en té prou, [F]brum, quin enrenou![C]
Què[Bb] deu ser, amics, que em ve [F]tan de nou? Salta i [C]balla com [F]un ou!

En veure'l jo vaig obrir els ulls, vaig quedar sorprès.
Tenia dos piuets vermells, talment dos barrufets.
primer vaig tocar el primer i l'altre després.
corría amunt i avall pel pis, jo me l'escoltava com...(tornada)

I gira-li que tomba-li, del dret i l'inrevés.
Ara se'n va sota el sofà, el busco i ja no hi és.
El pare riu, que riu que riu. Jo vinga a plorar.
Però el sol va tomar a brillar quan vaig poder escoltar...(tornada)

Els anys, amics, passen volant, i cal sembrar a temps!
Ara ja sóc un home gran, tinc un petit hereu.
Té una joguina que jo sé.N'està embadalit,
perquè té dos piuets vermells, talment dos barrufets...(tornada)

Parabòliques

2004-10-16T01:57:00.000+02:00

Mai m'havia cridat massa l'atenció el tema dels satel.lits de televisió fins que un company de feina em va explicar algunes qüestions que van despertar la meva curiositat.
Aprofitant que el meu germà em va donar una antena parabòlica que no feia servir, vaig decidir-me a instalar-la.
M'ha costat una mica tot això de l'elevació, l'atzimut, la polarització, la longitut, la latitut. Però amb l'ajuda d'internet he aconseguit trobar un puntet màgic al cel que fa que el decodificador digital tingui un senyal per decodificar; i ara es veu millor "la teva" pel satelit, que pel repetidor del Tibidabo.
Tot i que encara queden un munt de coses per provar, no estic massa segur si això ho farem servir gaire, perquè en general la televisió m'avorreix bastant. Però ara per ara disposem de més opcions per fer "zapping" i per practicar l'arab ;-)
...I la instalació ha resultat entretinguda i divertida.

Tardor... temps de bolets.

2004-09-30T22:46:00.000+02:00

Quan arriba la tardor els caçadors de bolets es fan un tip de trepitjar els boscos per cercar les especies més apreciades.
Barret i peu d'una sola peça. Color vermellós-ataronjat, de vegades amb taques verdes, en rotllanes concèntriques més clares alternant amb les fosques a la part superior del barret. Els exemplars joves tenen el barret convex, tancat, amb el marge enrotllat
Això no és cap endevinalla.Es la descripció d'un conegut bolet que es pot trobar en aquesta pàgina.
Després d'una petita recerca he trobat algunes adreces referents a la micologia força interessants com aquesta web.
També, el sorprenent descobriment d'un equip de la universitat de Toronto a l'estat nord-americà de Michigan l'any 92,desvetllat aquí, que confirma que l'ésser viu més gran del planeta és el miceli d'un bolet que ocupava 15 hectàrees, pesava diverses tones i tenia una antiguitat d'uns 1.500 anys.
Com diria en Tortell....Que Beeestia!

Pregadeus

2004-09-16T21:11:00.000+02:00

Aquest matí a la feina ens ha vingut a veure un pregadeus despistat.
El pregadeus (Mantis religiosa) és un insecte gros, un depredador d'altres insectes. Sovint resta quiet prop d'una flor, a l'aguait dels insectes pol·linitzadors imprudents per cruspirse'ls.
Un dels seus costums més coneguts, és que la famella s'acostuma a menjar al mascle després de l'acoblament, que pot durar prop de dues hores.
No estic segur que la decisió d'adoptar-lo hagi estat la correcte, perquè després de buscar una mica d'informació a internet, he descobert que per alimentar-lo s'ha de fer amb insectes vius, i no tinc cap ganes de posar-me a caçar mosques per donar-li de menjar.
Com a cosa curiosa he trobat aquest trencaclosques.
Ara que estic decidit a tornar-li la llibertat , potser podria provar d'ensinistrar-lo a caçar mosquits i enviar-lo a Sant Cugat a veure si pot col.laborar a caçar-ne uns quants d'aquests asiàtics (mosquit tigre) que diuen que acabaràn per colonitzar el pais.

Matagalls-Monserrat

2004-09-09T22:37:00.000+02:00

El dia 18 de setembre del 2004, a les 17:30 a Coll Formic,començarà la XXV edició de la Matagalls-Monserrat que organitza el Club Excursionista de Gràcia.
Només son 83 quilometres i mig caminant per la muntanya.
Fa uns anys que ja no es puja a dalt del Matagalls, però tot i així encara resulta una bona passajadeta!
Plà de la Calma, Aiguafreda , Coll d'en Taló, Coll de Poses, Sant Llorenç Savall, Les Arenes, Matadepera, Casa nova de l'Obac, Vacarises, Monistrol i pujada al Monestir de Monserrat.
L'any 2003 van partipar-hi 2192 persones , i van aconseguir acabar abans de 24 hores 1445. Gairabé un 66% dels que havien començat l'aventura.
Si sou bons caminadors, encara teniu temps d'apuntar-vos.

Proposta d'innovacions al calendari laboral.

2004-09-06T02:23:00.000+02:00

Fa uns dies em semblava molt lluny el dia de tornar a la feina, però ara que em queden poques hores per retornar al treball, sembla que aquestes vacances han passat massa depressa.
No sé ben bé perquè, però gairabé sempre passa el mateix.
S'hauria de fer un esforç per tal d'intentar trobar una solució...positiva per a tots.
Si no pot ser per raons de productivitat, disposar... (posem per exemple) del doble de dies de vacances. Potser caldria fer durant aquest periode, que els dies tinguessin més hores, o que les hores duressin més...(posem per exemple) hores de 120 minuts i si cal, també minuts de 120 segons.
Fins i tot el planeta podria col.laborar alentint el seu moviment de rotació per aconseguir que aquests dies fossin més llargs.
Amb aquests petits canvis el P.I.B anual no tindria perquè resultar-ne perjudicat i tots podriem disposar de més temps per a nosaltres i la nostra gent.
Algú sap amb qui s'ha de parlar perquè la terra vagi més a poc a poc?

Som petits...

2004-08-12T01:18:00.000+02:00

Just abans d'escriure aquest post he estat una estona mirant el cel per intentar caçar una part de l'espectacle que es forma cada estiu quan l'òrbita de la terra travessa el rastre de pols del cometa Swift-Tuttle (això que es coneix com les llàgrimes de Sant Llorenç).
Per cert que fa una nit increible per poder gaudir de l'espectacle.
Així tot estirat a la "tumbona" he passat una bona estona mirant enlaire en companyia de les costel.lacions que solen acompanyar-nos a la nostra latitut; la Ossa major, Casiopea, Cigne, i moltes d'altres que em costen més d'identíficar.
En aquestes condicions de tranquiliat el cap sempre aprofita l'avinentesa per escapar-se una mica de les cabòries del dia, i sempre s'acaba pensant en la nostra insignificància vers la inmensitat de l'univers.
Al final resulta un exercici que serveix per relativitzar fins i tot aquells problemes que als nostres ulls semblen més grans.
Demà quan m'aixequi seré igual de petit i poca cosa que sempre, però tampoc tinc la necesitat d'esser gran i important per estar content.

Això amics meus només ho sap el vent...(Dylan)

2004-08-09T23:10:00.000+02:00

El 9 d'Agost de 1945 els americans van llençar la seva segona bomba àtomica (Fat Man plutoni239) sobre la ciutat de Nagasaki.Tres dies abans, el 6 d'agost, havia estat llançada la primera bomba (Little Boy urani235) a Hiroshima.
Cinquantanou anys després d'aquella masacre, que va provocar la rendició de l'emperador de Japó.La coneguda pregunta del manifest de Bertrand Rusell signat per Einstein just abans de morir, que donaria origen a les conferències de Pugwash(anglès).
Posarem fi a la raça humana o renunciarà la humanitat a la guerra?
Encara no té una resposta clara i unànime, i la majoria de fets apunten al pesimisme...

El negoci de la bruixeria

2004-08-07T12:47:00.000+02:00

Tres indis s'havien de repartir l'herència del seu pare, el cap de la tribu.
El seu pare tenia 35 cavalls i va deixar escrit al testament que el fill més gran es quedés amb la meïtat de l'herència, el mitja amb la tercera part i el petit amb la novena part.
Com que les divisions no eren exactes i no volien repartir un cavall en bistecs, van decidir anar a veure al bruixot del campament.
No podem dividir exactament per la meïtat, per la tercera part ni per la novena 35 cavalls. Per tant, jo us regalo el meu cavall i ara teniu 36 cavalls, així tots tres i sortiu guanyant.
Tu per ser el gran t'enportaràs 18 cavalls, la meïtat exacte de 36.
Tu per ser el mitjà t'enportaràs 12 cavalls, la tercera part exacte de 36.
I tu que ets el petit tindràs 4 cavalls, la novena part exacte de 36.
Ara ja teniu tots tres la vostra herència, però com que 18+12+4=34, ara sobren 2 cavalls. Per tant jo recupero el meu, i em quedo també amb l'altre que sobra per haver solucionat el vostre problema.

Sant Domenec del Cantir

2004-08-03T22:35:00.000+02:00

Demà (del 4 al 8 d'Agost) comença la festa del cantir d'Argentona amb l'ofici on es renova el "vot del poble" a Sant Domenec de Guzmàn; al qual es va encomanar la vila a mitjans del segle XVII, per demanar protecció per l'aigua i les fonts de l'epidemia de pesta que patia Catalunya.
Resulta que Domenec de Guzmàn és el fundador de l'ordre dels dominics, i no seria res d'estrany que hagués arribat a sant, perque es va saber centrar en l’estudi de la teologia i en la lluita contra les heretgies, amb algunes eines prou conegudes com ara el Tribunal de la Inquisició.
Curiosament, el seu sepulcre es troba a Santo Domingo de Silos, monestir que es va donar a coneixer mundialment per un disc de cant gregorià que van grabar els seus monjos.
Si us paseu per Argentona no deixeu de visitar el Museu del Cantir.

Tangram

2004-08-01T16:19:00.000+02:00

El tangram és un senzill trencaclosques format per set peces sorgides de la divisió d'un quadrat.
Malgrat la seva poc complicada aparença, amaga un munt de possibles formes que es poden construir combinant les mides i posicions de les peces originals.
És un joc d'origen xinès, encara que no està massa clara la seva antiguitat ni l'origen del seu nom. Aquí o aquí en podreu apendre més coses, tanmateix si preferiu buscar directament a google podeu passar una bona estona mirant webs relacionades.
La seva construcció no té secrets, i si no teniu moltes ganes de buscar, podeu trobar un munt de figures per fer visitant aquesta web.
Si preferiu el joc virtual també en podeu trobar diferents versions.(unaltre versió)
I ara... a moure les neurones que encara que estem en època de vacances, és millor fer-les treballar una mica, i que no descansin massa. (...no sigui que puguin agafar habits perillosos!)

Per anar de vacances res millor que ses avarques.

2004-07-25T18:28:00.000+02:00

No sé si algún fabricant d'avarques li podria agradar aquest eslogan.
Ben mirat no cal estar de vacances per calçar-les, i segur que no necesiten un rodolí tan "cutre" per vendre-les.
Alguna qualitat tindràn que han trionfat durant tant de temps (fins i tot alguna crònica les cita com el calçat dels Almogavers) i cada estiu les podem veure posades a un munt de peus.
Sabates senzilles però còmodes, lleugeres però resistents, elegants però fresques, costaria d'acabar els adjectius per descriure totes les seves qualitats.
Hi ha coses que per molt temps que passi, mai no passen de moda i sempre que les tornem a veure ens resulten familiars.
Personalment prefereixo les fraileres, tot i que donen una mica més de feina i cal ajupir-se a cordar-les, després me'n oblido que les porto.
No sé ben bé que em passa amb les avarques que sempre me les vaig deixant enrera, i em costa acostumar-me a la llibertat que donen al peu. Tot i aixi, he de reconeixer que són un bon invent.

Si, m'agrada el vi!... I què?

2004-07-23T20:16:00.000+02:00

No es estrany que els ceps i el vi tinguessin els seus propis déus, Osiris a Egipte, Dionisos a Grècia, Baco a Roma.
Tampoc que dels seus rituals s'originessin alegres festes de les que deriva el teatre actual.
Aquestes paraules de Josep Pla poden ilustrar la importancia que el vi ha tingut i té per la gent de la Mediterrània.
"La vida, la salut, el seny són inseparables d’una bona, continuada, ampolla de vi. L’humor, la fantasia, la tolerància s´esterilitzen si no reviscolen amb aquests amables sucs de raïm. El que el vi ha fet per crear coses de qualitat, per produir espurnes d’intel·ligència, per afinar el sentits i el gust, per evitar el ridícul, per suscitar l’amor, per enriquir la comprensió, per avivar la vida de l´espirit, per fomentar la bondat, per enriquir la sensibilitat, és inenarrable per la seva mateixa desorbitada extensió. El vi constitueix un element inseparable de la vida".
Ademés sembla demostrat que un consum moderat, té repercussions beneficioses per la salut perque conté certs components que actuen sobre els lípids plasmàtics com el colesterol, i milloren la protecció del sistema cardiovascular.
La idea per aquest post, me l'han donat un parell d'hipòcrites impresentables que es creuen molt importants i fan veure que treballen just a la mateixa empresa que jo.Ells diuen que és pecat veure un got de vi a l'hora de menjar.
Però ho pensen?
Si no us agrada....pitjor per vosaltres!
I per acabar res millor que pendre la guitarra i cantar una cançó.

Blue Moon

2004-07-20T20:44:00.000+02:00

Aquest és el nom que per una curiosa errada, va trionfar per anomenar la segona lluna plena dins d'un mateix mes.
Resulta que el mes sinòdic lunar és de 29,35 dies, i per tant no es dona massa sovint que coincideixin dos llunes plenes en el mateix mes.
Aquest Juliol es donarà aquesta coincidencia, que sembla no es tornarà a repetir fins al Juny del 2007.
Aprofitant això; que demà farà 35 anys de la presumpta arribada de Neil Armstrong i Buzz Aldrin a bord de l'Apolo XI a la nostra lluna i que últimament estic més a la lluna que a la terra, m'ha semblat apropiat dedicar un post a aquesta curiositat.

Banc o monument ?

2004-07-14T22:09:00.000+02:00

Fa uns dies vaig descobrir per casualitat un petit secret (almenys per mi era un secret) amagat al mig de la plaça de les Glories de Barcelona.
Es tracte d'un monument, regal de l'Ajuntament de Dunkerque a Barcelona l'any 1992, com un record dels doscents anys de l'inici de la mesura de l'arc de meridià entre les dues ciutats.
Aquestes medicions van permetre calcular la circunferència de la terra i determinar el metre com la deumilionèssima part del quart de meridià terrestre.
Si teniu curiositat podeu visitar aquesta web, on hi ha molts detalls interessants d'aquest fet.
Mira si soc burro, que quan vivia a Barcelona jo havia vist aquest monument ple de gent asseguda venent tota mena d'objectes, en alguna ocasió que havia travessat la plaça per anar a la fira de Bellcaire (mercat dels encants). I sempre m'havia pensat que era un banc de disseny.

Frederic era un mosquit...

2004-07-11T11:35:00.000+02:00

"Frederic és un mosquit que a l'hivern porta abric, i a l'estiu quan fa calor només porta un banyador".
Aixi comença una cançó d'en Jordi Tonietti que a la Laia a en Bernat i a mi ens agrada molt.
Fa pocs dies he llegit un parell de posts sobre mosquits, i no volia deixar passar el moment sense afegir alguna coseta al tema.
Aquesta nit ha plogut força, el soroll m'ha despertat.
He encès el llum i he aprofitat per esclafar un mosquit que ha tingut l'originalitat d'aturar-se a la paret just a sobre el meu cap.
Molts anys d'observació de les costums dels mosquits m'han portat a descobrir una debilitat que ben aprofitada permet eliminar-los sense haver d'aixecar-se del llit.
N'hi ha molts que cauen al parany.
Es tracte d'encendre el llum just quan sentim el seu vol rasant per sobre del nostre cap.
Sembla que amb la llum aprofiten per descansar del seu vol a la paret, i o fan just a sobre nostre, on detecten l'aire que expirem al respirar; que és la pista que els porta fins allò que busquen: la sang.
He pensat...que dolent que soc.Té el mateix dret a viure que jo.Qui soc jo per anar matant a les criatures que em volen xupar els fluids.
Però ja era massa tard per ell, ara ja és historia.La qüestiò ètica queda pendent per unaltre moment.
...Com anava dient, aquesta nit ha plogut força i ha deixat tota la terra mullada.
Quina olor més bona que fa la terra mullada...
2 comentaris blogger

El màgic mon de la papiroflexia...

2004-07-09T00:11:00.000+02:00

S'agafa un paper, es retalla adequadament, uns plecs estratègics i...
El dimecres a la tarda vaig fer la meva primera granota tot plegant un paper.
Per si de cas no m'havia quedat clar com es feia, tot seguit en vaig haver de fer mitja dotzena més.Una per la Ona, una de gran per l'Arnau, dues pel Bernat i dues més per la Laia.Ademés totes salten!
Com pot ser que mai fins dimecres, hagués fet una granota de paper?
Em pregunto com he pogut estar tant temps sense saber com es feia una cosa tan útil, senzilla i imprescindible!
En Roger va ser qui hem va reintroduir de nou en el mon de la papiroflexia.
També em va estar explicant un nou projecte que te entremans, i la feina que li porta fer aquestes magnífiques fotografies de Barcelona.
Bona sort!

2 comentaris blogger

Estimada Lluna...et trobava a faltar.

2004-06-29T22:47:00.000+02:00

Fa bastants anys que em van explicar que la lluna era molt trapella, i que li agradava dir mentides.
Jo mai tenia clar si crexia o decrexia.
Em van explicar que la lluna sempre deia mentides, que quan tenia forma de C no volia dir que Crexia, ans al contrari Decrexia, i quan tenia forma de D voliar dir que Creixia.
Des d'aleshores sempre he tingut clar amb un cop d'ull quan es troba en fase creixent i quan decreix.
Per moltes mentides que digui, s'ha de reconeixer que és la millor companya de la terra, i per tant segur, que si la terra no la tingués aprop la trobaria molt a faltar.
No puc permetre doncs que aquesta imatge tan bonica de la terra del post anterior, es trobi sola gaires dies.
Estimada terra et demano disculpes per no haver-me recordat abans de la teva companya d'aventures desde fa molts anys, i per solucionar aquest oblit del tot involuntari te la deixo aquí perque et faci companyia, i us pugueu dir les vostres coses.
...Que passeu una Bona nit!
2 comentaris blogger

Planeta blau...

2004-06-27T10:29:00.000+02:00

El mar, és un dels trets més carecterístics del nostre planeta (que bén mirat potser s'hauria de dir Mar enlloc de Terra). També és una de les meves dèries.
Després de l'amor, la mar (en qualsevol gènere) és segurament un dels temes preferits per molts poetes i artistes.
Em venen al cap algúns poemes d'amor on el mar és un dels convidats importants.
Veles e vents d'Ausiàs March, o Mare, si fos mariner de Martí Pol, també Entre les barques, aquells versos de J.M. de Segarra que un dia es van convertir en una havanera, i moltes cançons de Lluis Llach.
Segur que per poc que hi pensem ens venen al cap un munt de coses.
No m'agradaria repetir-me abans de començar, però si l'aventura va tirant endavant, el tema es repetirà sovint.(Qui avisa....no és traidor!)
4 comentaris blogger

Dos mons, un sol

2004-06-26T20:07:00.000+02:00

Aquesta és la inscripció que es posa als rellotges de sol que s'han afegit a "The Earthdial Project".
Un interessant projecte educatiu que pretén col.laborar amb als estudiants per compendre el moviment relatiu del sol i els planetes.
La imatge que ilustra aquest escrit, mostra la webcam del rellotge de sol que hi ha a l'estany de davant de l'Observatori Astronòmic de la Universitat de València.
Si visiteu la seva web podreu observar els rellotges de sol marcians que incorporen els vehicles de les naus Spirit i Opportunity i ampliar informació sobre aquest projecte educatiu. Aquí podeu obrir un document on s'expliquen questions referents a la construcció de rellotges de sol.